{rfName}
Ge

Indexat a

Llicència i ús

Icono OpenAccess

Altmetrics

Grant support

Bavarian State Forest Authority (Project MARGINS); IGSSE_TUM (Water03-IDDEC); Comunidad de Madrid (Project BOSSANOVA), Grant/Award Number: S2013/MAE-2760; Postdoctoral Junior Leader Fellowship Programme from la Caixa Banking Foundation; Spanish Ministry of Economy and Competitiveness, Grant/Award Number: AGL 2014-61175-JIN, RyC-2014-15864; European Research Council, Grant/Award Number: 282250

Anàlisi d'autories institucional

Dorado-Linan, IsabelAutor o coautor

Compartir

9 dejuny de 2019
Publicacions
>
Article

Geographical adaptation prevails over species-specific determinism in trees' vulnerability to climate change at Mediterranean rear-edge forests

Publicat a:Global Change Biology. 25 (4): 1296-1314 - 2019-04-01 25(4), DOI: 10.1111/gcb.14544

Autors: Dorado-Linan, Isabel; Piovesan, Gianluca; Martinez-Sancho, Elisabet; Gea-Izquierdo, Guillermo; Zang, Christian; Canellas, Isabel; Castagneri, Daniele; Di Filippo, Alfredo; Gutierrez, Emilia; Ewald, Joerg; Fernandez-de-Una, Laura; Hornstein, Daniel; Jantsch, Matthias C.; Levanic, Tom; Mellert, Karl H.; Vacchiano, Giorgio; Zlatanov, Tzvetan; Menzel, Annette;

Afiliacions

Bavarian State Inst Forestry, Freising Weihenstephan, Germany - Autor o coautor
Bulgarian Acad Sci, Inst Biodivers & Ecosyst Res, Sofia, Bulgaria - Autor o coautor
Forest Res Ctr INIA CIFOR, Madrid, Spain - Autor o coautor
Slovenian Forestry Inst, Dept Forest Yield & Silviculture, Ljubljana, Slovenia - Autor o coautor
Tech Univ Madrid, Forest Genet & Ecophysiol Res Grp, Madrid, Spain - Autor o coautor
Tech Univ Munich, Dept Ecol & Ecosyst Management, Ecoclimatol, Freising Weihenstephan, Germany - Autor o coautor
Tech Univ Munich, Dept Ecol & Ecosyst Management, Land Surface Atmosphere Interact, Freising Weihenstephan, Germany - Autor o coautor
Tech Univ Munich, Inst Adv Study, Garching, Germany - Autor o coautor
Univ Appl Sci Weihenstephan Triesdorf, Fac Forestry, Freising Weihenstephan, Germany - Autor o coautor
Univ Barcelona, Dept Ecol, Barcelona, Spain - Autor o coautor
Univ Lorraine, UMR Silva, INRA, AgroParisTech, Nancy, France - Autor o coautor
Univ Milan, DISAA, Milan, Italy - Autor o coautor
Univ Padua, TeSAF Dept, Padua, Italy - Autor o coautor
Univ Technol Munich, Forest Nutr & Water Resources, Freising Weihenstephan, Germany - Autor o coautor
Univ Tuscia, DendrologyLab, DAFNE, Viterbo, Italy - Autor o coautor
Veure més

Resum

Climate change may reduce forest growth and increase forest mortality, which is connected to high carbon costs through reductions in gross primary production and net ecosystem exchange. Yet, the spatiotemporal patterns of vulnerability to both short-term extreme events and gradual environmental changes are quite uncertain across the species' limits of tolerance to dryness. Such information is fundamental for defining ecologically relevant upper limits of species tolerance to drought and, hence, to predict the risk of increased forest mortality and shifts in species composition. We investigate here to what extent the impact of short- and long-term environmental changes determines vulnerability to climate change of three evergreen conifers (Scots pine, silver fir, Norway spruce) and two deciduous hardwoods (European beech, sessile oak) tree species at their southernmost limits of distribution in the Mediterranean Basin. Finally, we simulated future forest growth under RCP 2.6 and 8.5 emission scenarios using a multispecies generalized linear mixed model. Our analysis provides four key insights into the patterns of species' vulnerability to climate change. First, site climatic marginality was significantly linked to the growth trends: increasing growth was related to less climatically limited sites. Second, estimated species-specific vulnerability did not match their a priori rank in drought tolerance: Scots pine and beech seem to be the most vulnerable species among those studied despite their contrasting physiologies. Third, adaptation to site conditions prevails over species-specific determinism in forest response to climate change. And fourth, regional differences in forests vulnerability to climate change across the Mediterranean Basin are linked to the influence of summer atmospheric circulation patterns, which are not correctly represented in global climate models. Thus, projections of forest performance should reconsider the traditional classification of tree species in functional types and critically evaluate the fine-scale limitations of the climate data generated by global climate models.

Paraules clau

climate changedroughtmediterranean basinrear-edge foreststolerance indicesClimate changeDroughtFagus-sylvatica l.Growth resilienceMediterranean basinNorth-atlantic oscillationNorway spruceRear-edge forestsScale atmospheric circulationScots pineSessile oakSilver firSpatial-patternsTolerance indicesTree growthWater-use efficiency

Indicis de qualitat

Impacte bibliomètric. Anàlisi de la contribució i canal de difusió

El treball ha estat publicat a la revista Global Change Biology a causa de la seva progressió i el bon impacte que ha aconseguit en els últims anys, segons l'agència WoS (JCR), s'ha convertit en una referència en el seu camp. A l'any de publicació del treball, 2019, es trobava a la posició 1/58, aconseguint així situar-se com a revista Q1 (Primer Cuartil), en la categoria Biodiversity Conservation. Destacable, igualment, el fet que la revista està posicionada per sobre del Percentil 90.

Des d'una perspectiva relativa, i tenint en compte l'indicador de impacte normalitzat calculat a partir de les Citacions Mundials proporcionades per WoS (ESI, Clarivate), proporciona un valor per a la normalització de citacions relatives a la taxa de citació esperada de: 1.45. Això indica que, comparat amb treballs en la mateixa disciplina i en el mateix any de publicació, el situa com un treball citat per sobre de la mitjana. (font consultada: ESI 14 Nov 2024)

Aquesta informació es reforça amb altres indicadors del mateix tipus, que encara que dinàmics en el temps i dependents del conjunt de citacions mitjanes mundials en el moment del seu càlcul, coincideixen a posicionar en algun moment el treball, entre el 50% més citats dins de la seva temàtica:

  • Mitjana Ponderada de l'Impacte Normalitzat de l'agència Scopus: 3.06 (font consultada: FECYT Febr 2024)
  • Field Citation Ratio (FCR) de la font Dimensions: 7.6 (font consultada: Dimensions Jul 2025)

Concretament, i atenent a les diferents agències d'indexació, aquest treball ha acumulat, fins a la data 2025-07-13, el següent nombre de cites:

  • WoS: 30
  • Scopus: 57

Impacte i visibilitat social

Des de la dimensió d'influència o adopció social, i prenent com a base les mètriques associades a les mencions i interaccions proporcionades per agències especialitzades en el càlcul de les denominades "Mètriques Alternatives o Socials", podem destacar a data 2025-07-13:

  • L'ús, des de l'àmbit acadèmic evidenciat per l'indicador de l'agència Altmetric referit com a agregacions realitzades pel gestor bibliogràfic personal Mendeley, ens dona un total de: 125.
  • L'ús d'aquesta aportació en marcadors, bifurcacions de codi, afegits a llistes de favorits per a una lectura recurrent, així com visualitzacions generals, indica que algú està fent servir la publicació com a base del seu treball actual. Això pot ser un indicador destacat de futures cites més formals i acadèmiques. Aquesta afirmació està avalada pel resultat de l'indicador "Capture", que aporta un total de: 137 (PlumX).

Amb una intenció més de divulgació i orientada a audiències més generals, podem observar altres puntuacions més globals com:

  • El Puntuació total de Altmetric: 9.25.
  • El nombre de mencions a la xarxa social Facebook: 1 (Altmetric).
  • El nombre de mencions a la xarxa social X (abans Twitter): 3 (Altmetric).

És fonamental presentar evidències que recolzin l'alineació plena amb els principis i directrius institucionals sobre Ciència Oberta i la Conservació i Difusió del Patrimoni Intel·lectual. Un clar exemple d'això és:

  • El treball s'ha enviat a una revista la política editorial de la qual permet la publicació en obert Open Access.

Anàlisi del lideratge dels autors institucionals

Aquest treball s'ha realitzat amb col·laboració internacional, concretament amb investigadors de: Bulgaria; France; Germany; Italy; Slovenia.

Hi ha un lideratge significatiu, ja que alguns dels autors pertanyents a la institució apareixen com a primer o últim signant, es pot apreciar en el detall: Primer Autor (DORADO LIÑAN, ISABEL) .