{rfName}
Ar

Llicència i ús

Icono OpenAccess

Altmetrics

Anàlisi d'autories institucional

Roquero EAutor o coautor

Compartir

27 defebrer de 2023
Publicacions
>
Article

Archaeoseismological Evidence of Seismic Damage at Medina Azahara (Córdoba, Spain) from the Early 11th Century

Publicat a:Applied Sciences-Basel. 13 (3): 1601- - 2023-02-01 13(3), DOI: 10.3390/app13031601

Autors: Rodríguez-Pascua, MA; Perucha, MA; Silva, PG; Córdoba, AJM; Giner-Robles, JL; Élez, J; Bardají, T; Roquero, E; Sánchez-Sánchez, Y

Afiliacions

Consejeria Cultura & Patrimonio Histor, Capitulares 2, Cordoba 14002, Spain - Autor o coautor
CSIC, Inst Geol & Minero Espana IGME, Rios Rosas 23, Madrid 28003, Spain - Autor o coautor
CSIC-IGME - Instituto Geológico y Minero de España - Autor o coautor
Junta de Andalucía - Autor o coautor
Univ Alcala, Fac Ciencias, Dept Geol Geog & Medio Ambiente, Alcala De Henares 28871, Spain - Autor o coautor
Univ Autonoma Madrid, Fac Ciencias, Dept Geol, Tres Cantos 28049, Spain - Autor o coautor
Univ Politecn Madrid, Dept Edafol, ETSI Agronomos, Madrid 28040, Spain - Autor o coautor
Univ Salamanca, Escuela Politecn Super Avila, Dept Geol, Hornos Caleros 50, Avila 05003, Spain - Autor o coautor
Univ Salamanca, Fac Ciencias, Dept Geol, Plaza Merced S-N, Salamanca 37008, Spain - Autor o coautor
Universidad Autónoma de Madrid - Autor o coautor
Universidad de Alcalá - Autor o coautor
Universidad de Salamanca - Autor o coautor
Universidad Politécnica de Madrid - Autor o coautor
Veure més

Resum

The “Caliphal City of Medina Azahara” was built in 936–937 CE or 940–941 CE (depending on the source) by the first Caliph of al-Andalus Abd al-Rahman III, being recently inscribed (2018) on the UNESCO World Heritage List. The abandonment and destruction of the city have been traditionally related to the civil war (“fitna”) that started between 1009 and 1010 CE. However, we cannot rule out other causes for the rapid depopulation and plundering of the city just a few decades after its foundation. The archaeoseismological study provides the first clues on the possible role played by an earthquake in the sudden abandonment and ruin of the city. Eleven different types of Earthquake Archaeological Effects (EAEs) have been identified, such as dropped key stones in arches, tilted walls, conjugated fractures in brick-made walls, conjugated fractures and folds in regular pavements and dipping broken corners in columns, among others. Besides that, 163 structural measures on EAEs were surveyed resulting in a mean ground movement direction of N140°–160° E. This geological structural analysis clearly indicates a building-oriented damage, which can be reasonably attributed to an earthquake that devastated Medina Azahara during the 11st or 12th centuries CE. If this were the case, two strong earthquakes (≥VIII MSK/EMS) occurred in 1024–1025 CE and 1169–1170 CE could be the suspected causative events of the damage and destruction of the city.

Paraules clau

archaeological sitesbaelo-claudiabasincadizcity destruction and abandonmentearthquakeearthquake archaeological effects (eaes)geological structural analysismorenasouth spainAncient-roman cityCity destruction and abandonmentEarthquake archaeological effects (eaes)Geological structural analysisMedina azaharaSouth spain

Indicis de qualitat

Impacte bibliomètric. Anàlisi de la contribució i canal de difusió

El treball ha estat publicat a la revista Applied Sciences-Basel a causa de la seva progressió i el bon impacte que ha aconseguit en els últims anys, segons l'agència WoS (JCR), s'ha convertit en una referència en el seu camp. A l'any de publicació del treball, 2023, es trobava a la posició 44/181, aconseguint així situar-se com a revista Q1 (Primer Cuartil), en la categoria Engineering, Multidisciplinary.

Des d'una perspectiva relativa, i atenent a l'indicador de impacte normalitzat calculat a partir del Field Citation Ratio (FCR) de la font Dimensions, proporciona un valor de: 8.26, el que indica que, comparat amb treballs en la mateixa disciplina i en el mateix any de publicació, el situa com un treball citat per sobre de la mitjana. (font consultada: Dimensions Jul 2025)

Concretament, i atenent a les diferents agències d'indexació, aquest treball ha acumulat, fins a la data 2025-07-10, el següent nombre de cites:

  • WoS: 4
  • Scopus: 4

Impacte i visibilitat social

Des de la dimensió d'influència o adopció social, i prenent com a base les mètriques associades a les mencions i interaccions proporcionades per agències especialitzades en el càlcul de les denominades "Mètriques Alternatives o Socials", podem destacar a data 2025-07-10:

  • L'ús, des de l'àmbit acadèmic evidenciat per l'indicador de l'agència Altmetric referit com a agregacions realitzades pel gestor bibliogràfic personal Mendeley, ens dona un total de: 6.
  • L'ús d'aquesta aportació en marcadors, bifurcacions de codi, afegits a llistes de favorits per a una lectura recurrent, així com visualitzacions generals, indica que algú està fent servir la publicació com a base del seu treball actual. Això pot ser un indicador destacat de futures cites més formals i acadèmiques. Aquesta afirmació està avalada pel resultat de l'indicador "Capture", que aporta un total de: 8 (PlumX).

Amb una intenció més de divulgació i orientada a audiències més generals, podem observar altres puntuacions més globals com:

  • El Puntuació total de Altmetric: 18.1.
  • El nombre de mencions a la xarxa social X (abans Twitter): 7 (Altmetric).
  • El nombre de mencions a mitjans de comunicació: 1 (Altmetric).

És fonamental presentar evidències que recolzin l'alineació plena amb els principis i directrius institucionals sobre Ciència Oberta i la Conservació i Difusió del Patrimoni Intel·lectual. Un clar exemple d'això és:

  • El treball s'ha enviat a una revista la política editorial de la qual permet la publicació en obert Open Access.